Què està passant allà dins
La musculatura del coll sosté el cap, quatre o cinc quilos, durant totes les hores que estàs despert. El trapezi superior, l'elevador de l'escàpula i els petits músculs de la base del crani no fan un esforç gran: fan un esforç petit i continu. I aquell és precisament el tipus de feina que pitjor tolera un múscul, perquè mai no arriba el moment de deixar anar.
Això explica l'horari. A primera hora no passa res. Quan portes sis o vuit hores amb les mateixes fibres treballant sense descans real, el múscul contret dificulta la seva pròpia circulació, es torna més sensible i comença a avisar. S'hi suma la resta: el cansament, la càrrega mental de l'última reunió, la mandíbula estreta davant d'un correu incòmode i, gairebé sempre, menys pauses al final del dia que al començament.
El cap entra en escena per una qüestió de cablejat. Les articulacions i els músculs de les tres primeres vèrtebres del coll comparteixen estació de relleu al sistema nerviós amb el nervi trigemin, que és el que porta la sensibilitat de la cara i de bona part del cap. La informació del coll i la del cap arriben al mateix lloc, i el cervell no sempre distingeix d'on ve. Per això una tensió cervical mantinguda pot sentir-se com un dolor que puja pel clatell i s'instal·la al pols o darrere de l'ull, gairebé sempre del mateix costat. És el que anomenem cefalea d'origen cervical.
I ara la part que sorprèn: la postura importa menys del que t'han explicat. L'evidència actual apunta que no existeix una postura correcta única, i que la relació entre "seure malament" i tenir dolor de coll és molt més fluixa del que suggereixen les infografies. El que sí que es relaciona amb el dolor és la falta de variació. Aguantar la mateixa posició durant hores carrega, sigui quina sigui aquesta posició. Dit de manera pràctica: la millor postura és la següent.
Com saber si és el teu cas
- El dolor apareix al llarg del dia i va a més a la tarda; al matí comences millor.
- El mal de cap arrenca al clatell o a la base del crani i puja per un costat cap al pols o l'ull.
- Notes rigidesa en girar el cap, i sovint cap a un costat més que cap a l'altre.
- Hi ha punts sensibles al trapezi o al clatell que, en pressionar-los, reprodueixen el teu mal de cap.
- Millora en moure't, en passejar o amb calor, i empitjora després d'un bloc llarg de pantalla.
- No hi ha nàusees intenses, vòmits ni una molèstia incapacitant davant la llum o el soroll, que apuntarien més a migranya.
- Els caps de setmana i les vacances ho notes clarament menys.
Què pots fer des d'avui
1. Trenca l'estàtica cada mitja hora. Posa una alarma discreta cada trenta o quaranta minuts i aixeca't un o dos minuts: omplir el got, treure el cap a la finestra, la trucada dret. No cal res més. Aquest és el canvi amb millor relació entre esforç i resultat de tota la llista, i és també el que més gent es salta per semblar poca cosa.
2. Dos minuts de reinici i una mica de força. Diverses vegades al dia, assegut: deu retraccions cervicals, que consisteixen a portar la barbeta cap enrere com fent doble papada, sense abaixar el cap; i deu girs lents i amplis a cada costat. A banda, tres dies per setmana, rem amb una goma elàstica ancorada a una porta, tres sèries de dotze, portant els colzes enrere i ajuntant els omòplats. Un coll i una esquena alta amb força toleren moltes més hores de taula.
3. Treu les trabes que t'obliguen a quedar-te quiet. Puja la pantalla del portàtil amb uns llibres fins que la vora superior quedi a l'altura dels ulls i fes servir teclat i ratolí a part, perquè els avantbraços puguin recolzar-se. Canvia de lloc al llarg del dia: dina lluny de la taula de treball i fes alguna trucada passejant. I revisa la mandíbula un parell de vegades al dia; si estàs estrenyent les dents, separa una mica les arcades i afluixa.
Un apunt sobre el son i el descans. Si acabes la jornada i segueixes amb el mòbil a la mateixa postura durant dues hores, el coll no ha deixat de treballar en cap moment. El compte que importa no és el d'hores davant l'ordinador, sinó el d'hores totals a la mateixa posició.
Quan demanar cita
Té sentit consultar si el quadre es repeteix la majoria de les setmanes, si t'obliga a prendre analgèsics diversos dies al mes (prendre'n amb molta freqüència pot acabar generant el seu propi mal de cap), si la rigidesa del coll et limita en conduir o en girar-te, o si fa mesos que vas aguantant i ajustant la cadira sense canvis.
Hi ha situacions en què convé una valoració mèdica sense esperar: un mal de cap brusc i intensíssim, diferent de tot l'anterior; cefalea que comença després d'un cop al cap o un accident; febre amb rigidesa de clatell; alteracions de la visió o de la parla; pèrdua de força, adormiment o formigueig en un braç o a la cara; mareig intens amb inestabilitat; dolor que et desperta a la nit; o un canvi clar en el patró d'una cefalea que ja tenies de fa temps.
Preguntes freqüents
Necessito una cadira ergonòmica cara?
Una cadira que permeti recolzar bé l'esquena i els avantbraços ajuda, sobretot si passes moltes hores assegut. Cap cadira, al preu que sigui, substitueix el fet d'aixecar-te cada mitja hora.
M'han dit que tinc el coll recte en una radiografia. És això?
L'anomenada rectificació cervical es troba també en moltes persones que no tenen cap dolor de coll, així que per si sola no explica el que et passa ni condemna el teu coll a res. És una dada més, no un diagnòstic.
Puc entrenar o córrer si tinc el coll carregat?
En general sí, i a moltes persones els alleuja. Ajusta el que agreugi el dolor de manera clara aquell dia, però mantenir l'activitat juga a favor teu: el moviment és part del tractament, no un risc a evitar.
Si fa mesos que tanques el portàtil amb mal de cap, a FISUNIC (Sant Cugat del Vallès) valorem el coll, comprovem si la teva cefalea es reprodueix des d'allà i muntem un pla de moviment i força que encaixi a la teva jornada. Aquest article és informació general i no substitueix una valoració individual.