Què està passant allà dins
A la cara externa del colze tens un petit sortint d'os, l'epicòndil. Allà s'ancoren, compartint un tendó comú, els músculs que estenen el canell i els dits: els que aixequen la mà i obren els dits. Tot aquest grup acaba concentrat en un punt molt petit, i quan el teixit d'aquella zona s'irrita, el dolor es localitza just allà.
Queda per explicar per què fa mal en agafar, si agafar sembla cosa de la mà. Cada cop que tanques la mà amb força, els músculs que flexionen els dits estiren també del canell cap avall. Perquè puguis estrènyer de debò, els extensors han de subjectar el canell al seu lloc al mateix temps. És a dir: cada agafament és una contracció dels extensors, encara que no moguis res. Per això el gest d'agafar una paella, una bossa o un pom estira exactament del punt que fa mal.
Sobre el nom. S'ha anomenat durant dècades "epicondilitis", i la terminació -itis significa inflamació. Avui es prefereix parlar d'epicondilàlgia lateral o de tendinopatia, perquè el que es troba en aquell tendó no acostuma a ser una inflamació mantinguda, sinó un teixit que ha rebut més càrrega de la que aguantava i ha perdut capacitat. El matís canvia el pla: no es tracta d'apagar res, sinó de retornar-li tolerància.
I d'aquí l'explicació de per què t'ha passat sense raqueta. El denominador comú no és el tennis, és l'agafament repetit o mantingut, sobretot amb el palmell cap avall. El pàdel hi entra de ple, amb la pressió constant sobre el puny de la pala i els cops de revés. També les hores de ratolí i teclat, amb la mà en tensió petita però contínua. Les bosses de la compra des del maleter fins al quart pis. Un cap de setmana d'obra amb tornavís, trepant i paper de vidre. El tendó no protesta per un gest: protesta pel desajust entre el que li vas demanar i el que estava preparat per donar.
Com saber si és el teu cas
- Pots assenyalar el punt amb un dit, al relleu ossi de la cara externa del colze, i en pressionar-lo fa mal.
- Fa mal en agafar, torçar un drap, girar el pom d'una porta o encaixar la mà amb força.
- Fa més mal en aixecar objectes amb el palmell cap avall i millora si els agafes amb el palmell cap amunt.
- Notes menys força per obrir un pot o subjectar la compra.
- El colze es mou sencer: no està bloquejat ni inflat.
- No hi ha formigueig ni adormiment als dits.
- Hi va haver un canvi recent d'activitat: pàdel nou, mudança, obra, més hores d'ordinador.
No tots aquests dolors necessiten el mateix pla. Si va començar fa pocs dies després d'un pic puntual d'activitat, fa mal només amb gestos concrets i baixa de manera clara en una o dues setmanes en retallar aquell gest, és probable que es resolgui pràcticament sol. La història és una altra quan passa de les sis setmanes, quan fa mal amb tasques quotidianes lleugeres, quan perds força d'agafament o quan el dolor reapareix puntualment cada cop que reprens l'activitat. Allà ja no n'hi ha prou amb esperar: cal càrrega progressiva.
Què pots fer des d'avui
1. Isomètrics d'extensió de canell. Recolza l'avantbraç a la taula amb el palmell cap avall i la mà fora de la vora. Amb l'altra mà, pressiona el dors de la mà cap avall mentre tu empenys cap amunt, sense que res es mogui. Aguanta de trenta a quaranta-cinc segons amb esforç moderat, descansa el mateix i repeteix cinc vegades. Pots fer-ho cada dia: és el que abans baixa la sensibilitat del tendó.
2. Força lenta i progressiva. Amb una manuella lleugera o una goma, mateix suport de l'avantbraç, puja el canell i baixa comptant tres segons. Tres sèries de dotze a quinze, tres dies per setmana. Comença amb un pes que moguis amb dolor tolerable i que no deixi el colze pitjor l'endemà. Quan quinze repeticions et resultin fàcils, puja. Aquest és l'exercici que canvia el pronòstic, i treballa en setmanes, no en dies.
3. Canvia com agafes, sense deixar d'utilitzar el braç. Porta la compra enganxada al cos o en motxilla en lloc d'amb els dits i el palmell cap avall. Agafa la tassa i la paella amb les dues mans unes setmanes. Revisa el gruix del puny de la pala i del ratolí: un agafament massa fi obliga a estrènyer més. I reparteix les hores de teclat en blocs curts amb pauses.
Una paraula sobre la cinta, aquella banda que es col·loca uns centímetres per sota del colze. Funciona canviant el punt des del qual estiren els músculs i descarregant la zona sensible, de manera que moltes persones noten alleujament immediat en posar-se-la. Aquell alleujament dura el que dura la cinta posada: no millora la capacitat del tendó ni acurta el procés. Com a ajuda puntual per a una tasca concreta, té sentit. Com a solució permanent i sense exercici, endarrereix la recuperació.
Quan demanar cita
Consulta si portes més de sis setmanes amb el mateix dolor tot i haver ajustat l'agafament, si et limita a la feina o a la pala, si has perdut força, o si fa mesos que proves coses soltes sense un pla que progressi.
No convé esperar si apareix dolor a la nit en repòs que et desperta, formigueig o adormiment als dits, pèrdua de força marcada a la mà, inflor evident, un bloqueig o un encallament en moure el colze, febre, o si el dolor va començar després d'una caiguda o un traumatisme. Tampoc si el dolor del braç s'acompanya de molèsties al coll: una part d'aquests colzes rebels tenen allà una peça del problema.
Preguntes freqüents
És el mateix que el colze de golfista?
No. El colze de golfista fa mal a la cara interna del colze i afecta els tendons dels músculs que flexionen el canell. El mecanisme és semblant, però el punt i els exercicis canvien.
Serveixen el gel i els antiinflamatoris?
Poden baixar el dolor durant uns dies i ajudar-te a dormir o a treballar. No milloren la capacitat del tendó, i si et treuen l'avís mentre segueixes carregant igual, és fàcil passar-se de dosi sense notar-ho.
Quant trigarà?
Depèn de quant porti, de la força perduda i del que necessitis fer amb aquell braç. Sol parlar-se de setmanes o d'alguns mesos, amb millora progressiva. Ningú seriós et donarà una data exacta.
Si el colze fa mesos que et recorda que existeix cada cop que agafes alguna cosa, a FISUNIC (Sant Cugat del Vallès) valorem el tendó amb ecografia, ajustem la progressió de càrrega i, quan el cas ho requereix, la combinem amb tècniques ecoguiades com l'electròlisi percutània. Aquest article és informació general i no substitueix una valoració individual.